-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Festeig, Humor i comicitat, Passió i enamorament, Relacions de parella, Relacions socials, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
3059
Volum
I
Núm de pàgina
181
Interpretació
Els versos d’aquesta glosa es mostren com una conversa entre dues persones. Els dos primers fan burla a l’enamorada i li demanen qui és que festeja.
Pel que ella contesta després que un jove de Pollença i que almanco ella ha trobat l’amor.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tradicionari de Mallorca
