-Un temps érem tan amics,
¿i ara et cases amb un altre?
-Com es vent era a sa flauta,
’guesses remenats es dits.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Campanet
1897
III
Ses al•lotes de Mancor
En Tomeu les fa anar a l’aire,
i jo em pens que una d’Algaire
la pagaria a preu d’or.
S’estimat qui taia murta,
bé deu sentir bona olor;
també deu passar calor
taiant sa llarga i sa curta.
Sa sogra diu que no em vol;
no em véngues amb parendengues,
Jo tenc figues primerenques,
faves, ciurons i fesols.