-Un temps érem tan amics,
¿i ara et cases amb un altre?
-Com es vent era a sa flauta,
’guesses remenats es dits.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Campanet
Núm de glosa
1897
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ses al•lotes de Mancor
En Tomeu les fa anar a l’aire,
i jo em pens que una d’Algaire
la pagaria a preu d’or.
S’estimat qui taia murta,
bé deu sentir bona olor;
també deu passar calor
taiant sa llarga i sa curta.
Sa sogra diu que no em vol;
no em véngues amb parendengues,
Jo tenc figues primerenques,
faves, ciurons i fesols.
Tradicionari de Mallorca
