En veure casa de beies,
sempre me’n recordaré.
Oh Mestre Joan Fuster,
¿me voleu vendre es femer
que duis a dins ses oreies?

¿Pobra i festeges senyors?
Per temps te’n penediràs:
tu fadrina romandràs i mermulada seràs
d’ets homos trebaiadors.

No és afronta sa pobresa
per tot vivent cristià.
Quan morí es meu germà
deu infants te va deixar:
per tu és estat i serà
sempre sa millor riquesa.