Es papai i sa mamai
han fet dur una nineta.
Ves-la a veure, Francisqueta,
que du es vestit d’escambrai.
Sa meva al•lota té pressa.
Veiam si la’m robaran!
¿No veis En Pere-Juan
de quin modo la’m confessa?
Hermosíssim ramell meu,
treu es cap a sa finestra;
voldria tenir es cor teu
tan atracat an es meu
com es cabeis a sa testa.