Un pobre passa serena
rompent mànecs, d’acalat:
també les passa un soldat
si els hi rompen dalt s’esquena.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Estacions: calor i fred
Poble
Manacor
Núm de glosa
183
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ses llebres de Son Boscà
saps que ho són, de refinades!
Amb ses senderes posades
s’atreveixen a botar.
A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Com veig que del vostro cos
no n’hauré cosa ninguna!
Som perseguit de Fortuna
com un enterro de plors.
Tradicionari de Mallorca
