A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços lírics
Manacor
Assonant
135
IV
Paraires, alçau es cap,
feis feina de bona gana.
Si anau a ca Na Grisana,
hi ha cent quintars de llana
taiada de l’any passat.
Damunt es Puig de Sant Nofre
vaig sembrar faves i lli;
demà passat, s’altre dia,
les vàrem anar a coir.
Com veig que te n’has d’anar
a sa Vall, que és tan enfora,
no tenc alegria una hora
ni profit em fa es menjar.