Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.

Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.

Menjaria figues seques,
i d’estiu en sé secar.
Un pobre que compra es pa
deu fer ses llesques primetes.