Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Deià
476
III
Quin grapat de coïdores,
l’amo En Juan, que teniu!
Tenen s’enteniment viu
i guapes com a senyores.
En Nofre, perque era al•lot,
va dir an es seus amics:
-Enguany trauré pèl p’es pits
amb coques de bogiot.
A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.