Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Deià
476
III
Com ella duia el dinar
a los pobres segadors
aquell dimoni envejós
es covo li va tirar;
ella el va tornar aixeca
i va ser més saborós.
Estimada, matau-mè,
que tateix m’he de morir,
i almanco podré dir
que haureu passat aquest pler.
En arribar a Miramar
trobaràs una capella;
agenoia’t davant ella,
que Sant Ramon hi està.