A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.
Oh Juan, lo meu tresor!
¿Jo tant t’am, i tu no m’ames?
Me fas reverdir ses flames
que tenc a dins lo meu cor.
Damunt sa Font d’Oli-clar
vaig pensar en lo ropit;
un animal tan petit
per viure passa la mar.