Cada dia vaig i vénc p’es camí de Valldemossa i enquantr una al•lota rossa que em torba s’enteniment.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Valldemossa
Deià
455
III
Menjaria figues seques, i d’estiu en sé secar. Un pobre que compra es pa deu fer ses llesques primetes.
Una cosa que no té cap, però té coa, i fil com una filoa. Un estel amb coa.
Jo sempre dic i diré que un missatge és cosa poca; jo trob que per una al•lota no hi ha com un mariner.
