Ramellet de bona olor,
quina una me n’he pensada!
Quan prou t’hauré festejada,
devertida i ben honrada,
altre serà es teu senyor.

Et tenc tan a pler a sa casa
com una busca dins s’ui.
No véngues, que no te vui;
per compte meu no fas vasa!

Terra avorrida de Déu,
qui no fa blat ni civada:
en quatre anys que t’he sembrada
no m’has tornat lo que és meu.