Solada amb ses dues mans,
cada any fa una somada
i un odre que en venem,
s’altre roman per sa casa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Llucmajor
88
II
Tu te devies pensar
que sense tu no viuria,
i al cap de vint-i-un dia
sa poca amor que et tenia
dins es foc la vaig tirar.
Jo me n’anava a Alaró
colcant amb un arriet
i s’ase va fer un pet
i va tomar un aubó.
Moltes promeses me feres
perque me casàs amb tu;
quan me tengueres segur,
ho fóres, tan noningú,
que de ca teva em tragueres.