S’altre dia em varen dir
si me volia casar.
Per una oreia m’entrà
i per s’altrà me sortí.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1701
III
Sa fia duu calces blanques
i son pare malvestit,
i encara sé que li ha dit:
-Vui cadira de profit,
que, de seure a lloc rostit,
tenc crosteres per ses anques.
Ets al•lots d’es Forn d’es Vidre,
quan los van a despertar,
per pegar bona dormida
s’afluixen de berenar.
I com ve un poc més grandia,
ne fan quatre estiraments,
i tots los seus pensaments
són de “jo berenaria”.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada pam una dobla.