A Valldemossa es jovent
du sa roba ben posada,
planxada i emmidonada,
però es reol, tal vegada,
s’engronsa sense fer vent.
Es meu estimat, com ve,
són més de les nou tocades;
les deu són assegurades
com entra dins es carrer.
Jo me’n vaig a s’arenal
a coir copinyes d’or
per regalar a sa mamai
que és sa prenda d’es meu cor.