Ses festes de Pasco són
molt tristes per mi, enguany:
s’és mort En Joan Catany,
i a poc poc ma carn se fon.
Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.
Al•lota, cara de sol;
al•lota. cara d’estrella;
al•lota, tu ets aquella
que es meu cor d’altra no en vol.