Ja s’acosta sa corema;
demà és es dijous jarder;
qualsevol qui xuia té,
és hora de dar-li empena.
En arribar he de dir
a sa dona que pos lloques,
perque per damunt ses roques
s’hi fa civada amb set soques
alta com un tarturí.
Segadores he llogades
i encara n’he de llogar;
ses que amb mi voldran segar,
vui que sapin safalcar
de dretes i d’acotades.
Ja aniran emmidonades
en haver d’anar a ballar.