Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amor desgraciat
Llucmajor
Assonant
49
IV
Com va arribar a s’Aranjassa
En Roig va dir an es senyor:
-Bordoy, fé’m aquest favor,
an aqueix esclafidor,
de taiar-li una passa.
Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.
Oh, Mare de Déu de Lluc,
i que sou d’interessada!
Que per una botonada
m’heu tornada sa salut.