Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
49
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Fadrina qui no té mare,
no us admireu si no riu,
perque dins lo seu cor diu:
-Que som de desgraciada!
Tiririt, tiriret.
En Bartomeuet
quan serà grandet
’nirà a festejar
i s’al•lota li traurà,
per seure, un banquet.
Com la vaig veure tan veia,
vaig dir: “De cop morirà”.
I ara veig que durarà
més que mànecs de cuiera.
Tradicionari de Mallorca
