Un lladre qui roba poc
poreu dir que ha pres mal vici;
no hi té més que perjudici,
i sa presó és es seu lloc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sant Joan
389
II
-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.
He vist un homo amb un mè
i en es coll una escopeta.
Rec a rec com qui fer veta
a s’uiastre de sa pleta
hi ha un niu de re-rè.
Jo me vaig llogar a Maià
a segar una escarada
de blat, de xeixa i civada,
i me fan taiar es canyar.