Un jove desmenjadot
que tenia un poc de gana,
se menjà, una vegada,
quinze terces de cuixot.
Perque encara ho trobà poc,
vénga una cuixa salada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bona gana. Desmenjament
Poble
Deià
Núm de glosa
158
Volum
III
Altres cançons relacionades
Enmig de la mar hi ha
la roca de la fortuna.
Portuguès, no va de lluna;
a les fosques vol estar.
Jo som tan amic d’es sogre
com s’esquena d’un verduc.
¿Sabeu quina idea duc?
Que el qui està bé, no se moga.
Ella és blanca com la pega
i vermeia com un corp,
és humil com l’argelaga
i alegre com un mort.
Tradicionari de Mallorca
