Un jove desmenjadot
que tenia un poc de gana,
se menjà, una vegada,
quinze terces de cuixot.
Perque encara ho trobà poc,
vénga una cuixa salada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bona gana. Desmenjament
Poble
Deià
Núm de glosa
158
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.
Tant en sa nit com de dia,
diumenge i dia fener,
jo me passeig p’es carrer:
“Bones tardes”, o “Bon dia”.
Si la mar tornava tinta
i los peixos escrivans,
no bastarà per escriure
s’amor d’aquests dos germans.
Tradicionari de Mallorca
