Ja diràs a lo meu bé,
que n’és a fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mon pare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Duc un feix damunt s’esquena
que em fa caminar acalat.
Vénc de cercar un sac de blat
per menjar amb na Magdalena.
Ets enamorats
per voltros ploraven,
ells ja se trobaven
morts, desesperats.
No temeu, fadrines:
en estar trempats,
passareu es dies
sense maldecaps.