Un homo, quan pot, que prenga,
que quan vol no li cau bé.
Un gall a son galliner,
comanda de lo que hi té;
qui no és ase, que ho momprenga,
perque aqueixa perendenga
pensa en mi, per això ho sé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Galls
Poble
Artà
Núm de glosa
91
Volum
II
Altres cançons relacionades
Anit passada el cos meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
I ella me va dir –Fii meu,
sols que siga d’es gust teu,
du-la d’onsevuia sia.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Ses muntanyes de Sos Sastres
són ses més altes del món,
i de tan altes com són
s’hi fan carabasses blanques.
Tradicionari de Mallorca
