Ses muntanyes de Sos Sastres
són ses més altes del món,
i de tan altes com són
s’hi fan carabasses blanques.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Muntanyes
Poble
Artà
Núm de glosa
242
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ara vos vaig a contar
sa desgràci’de sa Torre.
A Son Primer morí un jove
i En Butlo se negà,
i En Vei qui va quedar
mort, i no hi va haver que córrer.
Això era un rei
qui parava faves,
li queien ses baves
dins un barret vei.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Tradicionari de Mallorca
