Anit passada el cos meu
amb mu mare plet tenia:
li vaig dir que li duria
una nora de Sineu.
I ella me va dir –Fii meu,
sols que siga d’es gust teu,
du-la d’onsevuia sia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sineu
Poble
Artà
Núm de glosa
387
Volum
III
Altres cançons relacionades
El qui m’ha de donar caça
m’ha de venir per davant.
¿Tu que no saps , ignorant,
que, un granot, botant, botant,
arriba a afinar sa bassa?
Vós me deis que si us tengués
amor, la demostraria;
i jo, cada hora del dia,
pens en vós com si vos ves.
-Moros te’n duguen, Juan!-
I ella va dir:-Amèn!-
Es moros que ella voldria
fossen angelets del cel.
Tradicionari de Mallorca
