Un dia, fent un oís,
vaig veure el cel
cobert de gel,
cobert d’estrelles.
Vaig veure les meravelles
del meu gran nas.
Altres temps, no me pensava
tenir tal pinyota.
Era com sa muntanyota
de Calicant.
Pos peu enrere i envant
i el me mir bé.
Vaig afinar un sequer
dins cada aranell.
Cent homos sense capell
qui guardaven beies,
se tapaven ses oreies
amb un llençol
per por que qualque beiol
no else picàs.
Vaig escampar un poc es nas
per ses voreres.
Vaig trabucar ses calderes,
d’es tremolor.
Ses bresques de mollericó
molt s’espanyaren;
n’hi hagué bresques que redolaren
cinc-centes passes.
I jo, amb ses meves traces
i trapasseries,
vaig aplegar per quinze dies
d’aquell trossam.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
44
Volum
IV
Altres cançons relacionades
El cel, ¿que s’és crivellat,
n’és caiguda una estrella?
Jesús, quina meravella
que tenc an es meu costat!
Sa madona de sa Cova,
sa d’Aubarca i es Verger,
totes tres les compondré
a dins una cançó nova.
A Sant Marçal som anat;
mirau si l’he feta bona:
he baratada sa dona
amb un siurell, cap per cap;
i com me som capguardat,
el m’han donat que no sona.
No tenc siurell ni tenc dona:
enganat de cap a cap!
Tradicionari de Mallorca
