Enamorada cruel,
llengo llarga i profana!
Tu deixares per mundana
una fia de Santa Ana
que és Mare del Déu del cel.

Encara tenc els ulls bons
per plorar en no veurer-vós.
Jo us vaig donar més amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.

Ja no sentien cantar
trebaiants ni passatgers,
ni per places ni carrers
ningun instrument sonar.