Un capell qui no té cofa

Un capell qui no té cofa
no és nou ni apedaçat.
Habita mon bé estimat
a baix d’es Puig de Sant Nofre.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Muntanyes

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

Volum

III

Altres cançons relacionades

Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.

Jo me’n vaig a segar avall
i Déu sap quan tornaré,
i d’es doblers que duré,
garrida, farem un ball.

Madò Bet i Madò Mir
totes dues són cunyades.
Ja en farien, de gambades,
si tenien ambe qui!