Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Admiració, Anatomia, Bellesa, Enveja, Estimació i afecte, Floretes, Flors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1239
Volum
I
Núm de pàgina
96
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Tradicionari de Mallorca
