De sa civada em queixava
perque era curta d’un cap:
com vàrem esser en es blat,
sa meva fauç no taiava.
Una grapada de glans
he trobat baix d’es mantí:
Si és persona d’aquí
qui s’ha recordat de mi,
digau que li bes ses mans.
Ses olives que coïu,
quan toquen ses vostres mans,
garrida, les convertiu
en perles i diamants.