Sant Cristòfol ’nava de camí amb ses mans brollant de sang.
-Minyonet, ¿què fas aquí, tant de fuia com de ram?-
Mentre el Bon Jesús dinava, pegà un sospir molt gran.
Respon la volta (sic) Sant Pere: -Mon Mestre, ¿què vos fa mal?
-Jo no tenc por de tu, Pere, ni tampoc de tu, Juan.
El Dijous Sant de la Cena, los judios me pendran,
me duran a can Ignasi, i allà em crucificaran,
i Maria Magdalena, darrere vendrà plorant,
i amb la seva cabeiera la sang me llimpiarà.
Qui dirà aquesta oració cent vegades el Dia del Ram
es temps que la Pàssia cantaran, es do que demanarà,
tant si és petit com si és gran, ben concedit li serà.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no l’aprèn,
el dia del Judici final ja sabrà lo que se perd!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Romanços religiosos
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
159
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Pístola, pístola, de la romana.
Cabra coixa no viu sana.
Merdà sull no porta banyes.
La cabra està en el pujol,
just a dalt del planiol.
-Cabra, cabra, vine aquí,
jugarem a la guyeta.
-No, no. Jo no vui venir
perque tu me menjaràs.
-No. Jo no puc menjar carn
ni en divendres, ni en dijous.
En Tià d’es Bous
me deu cent i vint sous
i una mula rotja.
Jo no m’agrad de civada
ni de pa mal saborós,
sinó que vos vui a vós
que sou xeixa recolada.
-¿On vas, escarabató,
que te’n vas de trot de trot?
-Jo me’n vaig a donar es vot
a don Miquel Carrió.
Tradicionari de Mallorca
