Na Reülla du arracades,
puntes de rixelié.
Sa mare diu: -Jo no sé,
tant sols, qui els hi ha comprades.
Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
Jo ¿saps què voldria veure?
S’estimat, en es camí;
i el me faria venir
com s’aigo dins una teula.