Oh cara de ramellet!
Ja no voleu res de mi.
Supòs que deveu tenir
qui vos apagui la set.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Begudes, Bellesa, Desamor i ruptura, Erotisme velat, Festeig, Floretes, Flors, Gelosia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2095
Volum
I
Núm de pàgina
126
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Com es vent se’n du ses paies
que deixa caramullet,
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me taies.
Tradicionari de Mallorca
