¿Voleu que vos cont un pas
que n’és de riure,
que jo el vaig voler descriure
perque em record?
Vaig carregar un poc fort
de suc de parra,
i vaig fer botifarra,
segons vaig veure.
Ja poreu pensar i creure
si vaig dormir,
del vespre fins al matí
a la serena,
de costellam o d’esquena
o no sé com.
La gent cridava, tothom,
i jo callava.
Molta de gent se pensava
si jo dormia.
Qualcú deia si tenia,
en es cor, gota.
Altres deien: -Mla de bóta
ell deu tenir!
¿No sentiu es baf de vi
que deixa anar?
Ja veureu, d’aquí a demà
ja estarà bo.
Perque si fos mal de cor,
estaria blanc
i està vermei com a sang
i ben calent.
Això és vi i aigordent.
que s’ha calada!
Bona moneia ha aplegada,
pobre Tomeu!
No l’espantarà sa neu,
per molt que en faça.
Ell és com una rabassa,
gat com un rue!
Si se’n ’via d’anar a Lluc
d’esta manera!
No hi valdrien adreceres;
sosl no es pot moure!-
Mentrestant se posa a ploure:
la gent fugí.
Jo vaig començar a sentir,
pel cos, frescor.
-Ai! ¿Què serà això, Senyor?
-Jo estic remui!
I bad una mica un ui
i ja estic dret,
aferrat a sa paret
i no em movia,
perqu ecap peu me seguia
envant ni enrere.
Vaig ’rribar a compondre una era,
del trespoleig.
I de tant de malaveig,
romp a suar.
A la fi vaig arrancar
que n’era un gust,
i vaig arribar tot just
cap a sa casa,
més abrasat que un ase
que hagi batut.
-Animalot, oh, poc brut!-
sa dona em diu,
més cremada que un caliu.-
¿Què n’has fet,ara?
-He menjada llet de brocal
o suc de parra!
No som jo tan malanada
que no ho conega,
si es suc és balnc o negre,
animalot!-
I jo li dic: -A poc, poc,
no xerris massa.-
I ja agaf una rabassa
per tirar-lí.
Sa dona s’afua a mi
com un falcó.
Diu: -Oh, grandíssim traidor,
què fareu, vós?-
Mos aferràrem tots dos,
i ella em cau damunt ses cames,
que de beure eren vanes
com un ginjonc.
Dia vint-i-set de juny
s’acabà sa codolada.
Tots es qui l’han escoltada
tenen es nas com es puny.