A sa torre Canyamel,
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
hi som per veure En Miquel.
Si sabia quan vendràs,
deixaria roba estesa,
sols que sa teva noblesa
sa terra no trepitjàs.
Com veig que per mi la fruita
no acaba de madurar,
voldria, per no penar,
que el Bon Jesús me’n fos duita!