Tothom pretén d’es seu sebre, tant si és pobre com si és ric. Va nodrir un ruc petit amb talegades de pebre.
Ases i someres
Artà
Es vespre festejaré; això será per ventura, i veuré aquella hermosura que jo li vui tant de bé.
A mi me’n pren, bona amor, com l’abre que està a bon lloc, que; encara que el reguin poc, no desmaia la verdor.
Si tengués sa galania i es sebre de Salomó i es d’es batle i es rector, encara no mudaria.
