Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ases i someres
Artà
205
II
-Al•lotes, ¿a on anau?
-A Son Fortè’ a coir.
-Arribareu a avorrir
totes ses voltes d’es Grau.
Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.
Ric rac roc,
barres de foc,
corones d’espines.
¿Què ve que d’aquí a cent anys
no ho endevines?
Un molí de foc.