Aquests enagos vermeis
que soleu dur per ballar,
jo els he d’arribar a fer anar
per ses costes d’es Moreis.
Mu mare, casar, casar,
que es festejar no contenta;
de tant de festejar sempre,
me n’he arribada a cansar.
Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.