Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1666
III
Ses al•lotes me diuen
que el me’han de taiar,
an es pa amb formatge,
per jo berenar.
Cada dia em giraré
a sa penya d’es migdia,
i si no us veig, vida mia,
plorant m’aconhortaré.
L’any passat, es darrers dies,
una ullada et vaig donar,
i enamorat vaig quedar
de ses teves fantasies;
i, de tantes que en tenies,
quasi quasi no sabies
com ‘vies de caminar.