Es dia que em vaig casar
no vaig mirar si era pobra,
perque amb diners no se troba
voluntat, si no n’hi ha.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1666
III
Sa cunyada em fa la pala,
i jo, tonto, no m’en tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
Si jo te fos conegut
així com te conec ara,
enc que haguesses corregut
no me fores agafada.
Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.