Miquel, Miquel, Miquelet,
que m’has causada de pena!
Jo vendria a veure’t
d'es jardí de Barcelona.
Carta, vés-te’n aviada,
no t’aturis p’es camí
fins que sies entregada
an es saig de Santanyí.
Si en ventais i flocs i roba
gastau sense to ni so,
pensau que no sempre es troba
lo que es diu un partit bo.