Totes ses rels d’una mata
tenc de dur a ca s’argenter
per veure si em voldrà fer
una sivella de plata.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Argenters
Pollença
454
II
Els assots que Vós patíreu, jo los sentia en el cor.
Vós féreu florir los arbres i an el camp donàreu flors.
La vostra Mare, ¿a on era, en aquella hora, Senyor?
-Dins una cambra tancada traspassada de dolor.
Si em pensàs que amb un ramell
jo te pogués alcançar,
jo passaria la mar,
aniria allà dellà
per una flor de clavell.
Ets homos de devers Búger
no són com es pollencins:
prenen un bri o dos brins,
sols que es puput no les fuja.