Mu mare, jo el vui paraire,
perque és un art molt honrós:
ni sastres ni teixidors
saben fer un castell a l’aire.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Paraire
Poble
Pollença
Núm de glosa
597
Volum
II
Altres cançons relacionades
Senyor Déu meu Jesucrist,
Déu i homo vertader:
comanau-me molt mon bé,
que fa temps que no l’he vist.
Mare de Déu de Pollença,
de mi teniu piedat;
sense haver comès pecat,
fer tanta de penitència!
Mon pare i ma mare, dindó, dindó, dindeta,
mon pare i ma mare just me tenen a mi.
M’envien a l’escola, a aprendre de llegir.
El Mestre qui m’ensenya s’ha enamorat de mi.
Me diu: -No et facis monja, te casaràs amb mi.
-Som massa petiteta i no us sabré servir.
-Tu faràs com les altres; com me veuràs venir,
hi pararàs la taula, hi posaràs vi.
I a cada cap de taula, un libre per llegir,
i quan en serà l’hora vendràs amb mi a dormir.
Tradicionari de Mallorca
