El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.
Ai, la panxa! ai, la panxa!
Ai, la panxa, que em fa mal!
Això són els caramel•los
que em dares pel carnaval.
Quinze dies ha estat trist
lo meu cor per l’enyorança;
jo et diria, per venjança,
que ara ni mai te som vist.