Mu mareta, jo m'esclat!
Que véngui tot d’una En Jaume,
que m'agafa mal d'espaume
quan no el tenc an es costat.
Som germans, vivim en pau
i mai mos mostram sa cara;
tenim es color d’esclau,
i es foc sempre mos separa.
Els morets de la xemeneia.
L’hora ja n’és arribada
que mos hem de departir.
De pena, sols no puc dir
adiós, prenda estimada.
Sols que no sigues casada
com jo tornaré venir!