L’hora ja n’és arribada
que mos hem de departir.
De pena, sols no puc dir
adiós, prenda estimada.
Sols que no sigues casada
com jo tornaré venir!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Comiat
Sóller
Amor, Desig, Festeig, Floretes, Matrimoni, Peripècia, Tristor
7a7b7b7a7a7b
Consonant
6
160
I
36
Oh murades de Ciutat,
quina tristor m'heu donada
des que teniu s'estimat
dins aquest corral tancat
i jo visc atribulada!
Sa prenda que més estim,
a Ciutat la m’han posada.
Verge del cel coronada,
a vós la vos encamín.
Oratjol de tramuntana
és qui m’alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Tomeu,
aquell estimadet meu
darrere aquella muntanya?