Som germans, vivim en pau
i mai mos mostram sa cara;
tenim es color d’esclau,
i es foc sempre mos separa.
Els morets de la xemeneia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Sóller
Núm de glosa
190
Volum
II
Altres cançons relacionades
Per ventura pensau ara
ane qui dareu es “sí”.
Si el me donàveu a mi,
quina alegria per mi!
Quin enuig per vostra mare!
Una mosca vironera
venia sucre esponjat,
i una beia amb un xorrac
’faitava una cadernera
com un gall enmig de s’era
qui feia batre un llimac.
En acabar de segar,
tiraré sa fauç a l’aire.
No la tornaré agafar
fins l’any qui ve quan vendrà
es temps passat no fa gaire.
Tradicionari de Mallorca
