Tota sa Setmana Santa
emblanquinen p’es confits.
Jo no en menjaré de grossos,
de grossos ni de petits.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Confits i altres presents
Artà
609
III
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.
En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.
Des que t’he deixat, amor,
no he tornat tenir alegria:
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.