Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ballades
Poble
Artà
Camp Semàntic
Cel, Classes socials, Estels, Mobiliari i decoració, Niguls
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
6
Volum
II
Núm de pàgina
51
Altres cançons relacionades
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat,
però veig aquí davant
aqueixes guapes donzelles.
Estimada, surt, que plou
sense estar ennigulat;
veig el cel que està estelat,
però jo suu com un bou.
Vós sou un estel brillant
descobert d’ennigulada.
Com ve sa dematinada,
los raios van augmentant.
Per vós, polit diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.
Tradicionari de Mallorca
