En Tòfol Julianet,
diuen que se vol casar.
Sa mare diu:-Tofolet,
jo doblers no te’n puc dar.-
Ell se va posar a plorar
i va dir que se’n ’niria
a casar-se amb Na Maria,
que és sa més guapa d’Artà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1656
Volum
III
Altres cançons relacionades
Diuen que sa pena mata,
però jo no ho dic així;
que, si sa pena matava,
ja m’hauria mort a mi.
No som d’aquest natural,
quan me’n vaig a festejar,
d’haver-la de contemplar
una hora dalt es portal.
Jaume, Jaume, N’Antonina
ja és partida qui se’n va:
ja és damunt es Coll d’Artà
qui et dóna sa despedida.
Tradicionari de Mallorca
