No et descalcis ni et despuis
que no estigues ben tancada,
basta i prou hages estada
sa nineta d’es meus uis.
Oh mar blava, que ets de trista!
per temps te recordaré,
perquè te n’has duit mon bé
de davant la meva vista.
Hermosa flor de cascai,
vine aquí, da'm un abraç;
dins vuit dies no sabràs
si m’has tenguda amor mai.