Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Tres som que anam a sa Cova
i a la mort reparam,
i si tots tres hi quedam
Déu sap qui durà sa nova.
Sa madona de sa Torre
es pa negre li fa mal,
però no n’hi fan ses coques
ni es torrons per a Nadal.