Es vespres rallen los dos
i s’expliquen lleialment;
ell li demana admetent
per los altres servidors,
i ella respon amorós:
-Ja ho serà ben diferent
en tenir-vos de present!
Maldament en vénguen cent,
es més estimat sou vós.

-Mu mare, la mia mare,
comprau-me un mirinyec.
-Fia meva, ja en tens set!
¿No estàs emmirinyecada?

Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.