En es girant de Deià,
just allà fóreu temptada,
i teníeu a sa mà,
del dimoni una unglada.
Carregat de mocadors
i de flocs en es capell,
¿voleu sebre qui és ell?
Es sol d’enganapastors.
–Bon vespre. ¿Com va? ¿Com és?
¿No em donareu qualque cosa?
–Jau, vet aquí una rosa;
sempre deis que no us don res.