Garrideta, garrideta,
a los meus uis ho sou més
quan vos veig amb sos paners
que anau a dur oliveta.
A Bunyola es bunyolins
varen fer fava parada:
sa primera cuierada
tragueren dos porcellins,
i aficaren més endins,
treuen sa trutja travada.
Vós sou sa joia més noble,
oh Beata Catalina!
Vós sou santa mallorquina
i s’honor d’es nostro poble.