Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.

Demà, tenc intencions
d’anar-me’n a confessar
i desig de combregar,
si ve dispost del Senyor.
Aquesta comunió
voldria que em profitàs
i que el meu cor inflamàs
i el deixàs sense temor.
A lo endemàdematí
d’es llit me vaig aixecar.
Tot d’una me vaig senyar:
-Senyor, siau sempre amb mi,
que em tenc d’anar a confessar.-
Com dins l’església entrí,
un Pare vaig encontrar,
i li vaig dir bonament
si em volia confessar.
-Sí, fieta, si Déu ho vol,
que som ministre de Déu
i estic en el manar teu
per servir-te de consol.-
Com vaig esser a sa porteta,
qui em començava a senyar,
ell me va dir: -Joveneta,
en voler, pots començar.
Si penedida tu véns
i amb mi t’has de confessar,
prepara els deu manaments
que Déu t’ha dats a guardar.
Los deu manaments que sé
i Déu m’ha dats a guardar,
tots los he anat rompent,
causa d’un pastor amar.
A lo primer, li diré
que n’he estada malcriada,
prque no he volgut creure
a mon pare i a mumare.
A lo segon, li diré
que no rés amb devoció,
perquè pos atenció
pensant per on el veuré.
A lo tercer he desitjada
més de quatre pics la mort.
Jo no tendría conhort
si em veia d’ell departada.
A lo quart, jo he robat
a tothom lo que he pogut,
i ho duia a sa veïnada
del meu pastoret volgut.
Per quint, Pare confessor
(que el Bon Jesús li ajud!),
en les seves joventuts,
¿vostè va conèixer amor?
-Deixa anar mes joventuts,
que jo ja no hi vull pensar;
d’ençà que los hàbits duc,
s’amor vaig renunciar!
-Pare, ja estic ocnfessada;
me don l’absolució,
amb bona devoció,
que trob que la m’he guanyada.
-Garrida, vés en bona hora,
i no hi torns altra vegada,
que jo som aquell pastor
de qui estàs enamorada.
-Ara saps secretament
de lo que m’he confessada;
tu coneis lo meu intent;
la mort ja me té citada.-
La jove se va morir,
de dolor va reventar.
Alerta podeu estar
que no vos ne prenga així!

Por el rastro de la sangre que Jesús ha derramado,
iba la Madre de Dios buscando a su hijo amado.
-¿No habréis visto pasar mi Hijo Jesús amado?
-Dame las señas, Señora, de tu Hijo adorado.
-Es más blanco que la nieve, que oro y plata más brillante.
A su frente trae el sol, tiene carita de ángel.
-Por aquí pasó, Señora; Cristo por aquí ha pasado :
cada tiro que le daban, Jesucristo arrodillado.
Trae corona de espinas…
Jesucristo pide un manto, un manto de mi tocado,
para enjugarse el rostro que lo tenía sudado…
El manto tiene tres dobles y tres estampas se quedaron:
Una, Santa Magadalena, la otra parte, su hermano,
la otra parte, San Simón que a Jesús ha ayudado.-
(-¡Ayuda, Simón, ayuda, prontó llegaré al Calvario!)
Oyendo esto la Virgen, allí cayó desmayada;
la Magdalena y San Juan ya iban a levantarla.
-Vamos, vamos, mi Señora, vámonos al Calvario.-
Ya le ponen la corona, ya le ponen los tres calvos
y le pegan la lanzada;
ya le dieron la bebida de amarga hiel y vinagre.
La sangre que derramó en el cáliz sobrecae.

Quien la sangre beberá será bienaventurado.
En este mundo será Rey y al otro coronado.